Canviar de proveïdor de hosting és una d’aquelles tasques que es posposen durant mesos. La por és sempre la mateixa: que la web caigui, que es perdin correus, que els clients arribin a una pàgina en blanc. La bona notícia és que una migració ben planificada resulta invisible per als teus visitants, i la mala és que una improvisada et pot costar dos dies de vendes. La diferència no és l’habilitat tècnica, sinó l’ordre en què es fan les coses.
Aquesta és la checklist que seguim nosaltres a cada migració, ordenada exactament com s’ha d’executar.
Dos dies abans: preparar el terreny
El primer pas no toca el servidor, toca el DNS. Cada registre DNS té un TTL, un número en segons que indica quant de temps pot recordar-lo Internet abans de tornar a preguntar. Si el teu TTL és de 24 hores, qualsevol canvi trigarà fins a un dia complet a propagar-se per tot el món.
Abaixa’l a 300 segons almenys 48 hores abans de la migració. Així, quan arribi el moment del canvi real, la propagació es completarà en minuts. Aquest pas només costa un clic i és el que converteix una migració de dies en una de minuts.
El segon pas és un inventari honest del que tens. Fitxers, base de dades, comptes de correu amb les seves contrasenyes, tasques programades, certificats SSL, registres DNS personalitzats, i qualsevol integració externa que apunti al teu servidor per adreça IP. Aquest últim punt és el que dona més sorpreses: passarel·les de pagament, sistemes de facturació o aplicacions mòbils que parlen directament amb una IP que canviarà.
La còpia que sí que serveix
Fes una còpia completa i, sobretot, verifica que es restaura. Una còpia que mai s’ha provat és una suposició. Restaurar la base de dades en un entorn de prova i comprovar que la web arrenca porta vint minuts i evita el pitjor escenari possible.
El dia abans: muntar i provar en paral·lel
Aquí hi ha el truc que més gent desconeix. Pots tenir la teva web funcionant al servidor nou i provar-la a fons abans de canviar el DNS, fent servir el fitxer hosts del teu ordinador. Afegint una línia amb la IP nova i el teu domini, el teu navegador anirà al servidor nou mentre la resta del món continua veient l’antic.
Amb això pots recórrer la web sencera, fer una compra de prova, enviar un formulari, comprovar que les imatges carreguen i que els permisos de fitxers són correctes. Tot sense que cap client noti res. Si alguna cosa falla, l’arregles amb calma i sense pressió.
Aprofita també per revisar la versió de PHP. Moltes migracions fallen no per les dades, sinó perquè el servidor nou porta una versió més moderna que trenca algun plugin vell. És millor descobrir-ho ara.
El dia del canvi: la finestra curta
Tria l’hora de menys trànsit, normalment de matinada o a primera hora del diumenge. La seqüència és:
- Congela els canvis a la web. Res de publicar, ni comandes manuals, ni tocar la base de dades.
- Sincronitza per última vegada les dades que hagin canviat des de la còpia inicial: sobretot la base de dades i els fitxers pujats.
- Apunta el DNS al servidor nou.
- Comprova des de diverses xarxes diferents, inclòs el mòbil amb dades, que la web respon al lloc nou.
Amb el TTL baix que vas preparar fa dos dies, aquesta part es resol en qüestió de minuts.
El correu mereix atenció a part
La web és el visible, però el correu és el que genera trucades enfadades. Durant la propagació, alguns missatges poden arribar al servidor antic i altres al nou. Per això convé mantenir els comptes actius als dos llocs durant uns dies, i revisar la bústia antiga abans de donar-la de baixa. No elimines mai comptes de correu el mateix dia de la migració.
La setmana després: xarxa de seguretat
No cancel·lis el servidor antic immediatament. Mantén-lo una setmana com a mínim, apagat del DNS però amb les dades intactes. Si apareix un problema que ningú va veure, tens l’original a mà.
Durant aquests dies revisa els registres d’error del servidor nou, que solen delatar rutes mal configurades o permisos incorrectes que no donen la cara en una navegació normal. Puja el TTL de nou a un valor alt quan tot sigui estable, per alleujar els teus servidors DNS.
Els tres errors que més vegades hem vist
Migrar el divendres a la tarda. Si alguna cosa es complica, et toca el cap de setmana. El millor dia és dimarts o dimecres, amb la setmana sencera per davant.
Oblidar les tasques programades. Els cron que generen informes, envien recordatoris o sincronitzen estoc no es migren sols. És la fallada que es descobreix tres setmanes després, quan algú pregunta per un informe que no va arribar.
No avisar ningú. Encara que la migració sigui invisible, el teu equip ha de saber quan passa. Si algú detecta una anomalia, ha de poder relacionar-la amb el canvi en lloc de perdre un matí investigant.
Quan prefereixes no fer-ho tu
Una migració estàndard d’una web amb el seu correu és una feina d’unes poques hores per a qui ho fa sovint, i d’un cap de setmana sencer per a qui ho fa per primera vegada. Als nostres plans de hosting web a Andorra la migració va inclosa: ens encarreguem de tot el procés, inclosa la fase de proves en paral·lel, i et confirmem que tot funciona abans de tocar el teu DNS.
I si la teva preocupació és què passaria si alguna cosa anés mal en qualsevol moment, no només durant una migració, fes un cop d’ull al nostre servei de còpies de seguretat: dos centres de dades propis a Andorra i una prova de restauració real i documentada cada any.