Hi ha una pregunta que gairebé tothom fa quan contracta còpies de seguretat: si el meu servidor ocupa 200 GB i vull guardar trenta còpies diàries, necessito sis terabytes? La resposta és que no, i entendre per què canvia completament com dissenyes la teva política de retenció.
La idea, sense tecnicismes
Un sistema de còpies modern no guarda fitxers sencers: parteix les dades en blocs petits, calcula una empremta digital de cada bloc i guarda només els blocs que no tenia ja. Quan un bloc es repeteix, en lloc de duplicar-lo apunta al que ja existeix.
La conseqüència és directa. En un servidor típic, entre una còpia i la següent canvia una fracció molt petita de les dades: uns registres de sistema, la base de dades, algun fitxer nou. El sistema operatiu, les llibreries, el codi de l’aplicació i la majoria dels documents són idèntics, així que no es tornen a escriure.
Els números reals
A la nostra infraestructura, un servidor de 200 GB amb activitat normal deixa uns 2 a 5 GB de blocs nous per còpia diària. Trenta còpies no ocupen 6 TB: ocupen de l’ordre de 250 a 350 GB en total, comptant la còpia inicial completa.
I hi ha un segon efecte que es nota més: la deduplicació funciona entre servidors diferents. Si tens deu màquines amb el mateix Debian, el sistema base es guarda una sola vegada per a les deu. En un parc homogeni, això multiplica l’estalvi.
Què et permet fer això
Aquí hi ha la part pràctica. Com que l’històric costa poc, pots permetre’t una retenció llarga sense que el pressupost es dispari. I una retenció llarga és exactament el que et salva en els dos escenaris que més fan mal: el ransomware que portava setmanes a dins, i l’error de dades que ningú va detectar fins al tancament del mes.
Amb set dies d’històric, tots dos casos acaben mal. Amb trenta o noranta, tens on tornar.
Les limitacions honestes
La deduplicació no és màgia, i convé saber quan no ajuda:
- Dades ja comprimides o xifrades (vídeo, imatges, arxius zip) gairebé no dedupliquen, perquè cada versió és completament diferent a nivell de bloc.
- Bases de dades molt actives reescriuen molt, així que la seva taxa de canvi real és més gran que la d’un servidor web estàtic.
- El primer respatller és complet i no es beneficia de res. És l’únic que triga.
La contrapartida que ningú menciona
Com que els blocs es comparteixen, un bloc corrupte afectaria totes les còpies que el referencien. Per això un sistema seriós fa verificació periòdica d’integritat: rellegeix els blocs emmagatzemats, comprova les empremtes i avisa si alguna cosa no quadra.
Si avalues un servei de còpies, pregunta si verifica la integritat del magatzem i amb quina freqüència. És la pregunta que separa un magatzem de còpies d’un munt de fitxers.
Com ho apliquem
Les nostres còpies de seguretat fan servir deduplicació en bloc amb verificació d’integritat programada. Per això podem oferir retencions llargues a preus raonables, i per això el panell et mostra els blocs nous de cada còpia: és la mètrica que de veritat indica si les teves dades estan canviant i si el sistema continua funcionant.