Quan confies les teves còpies de seguretat a un proveïdor, estàs confiant una còpia completa de les teves dades a algú extern. El xifratge en origen és el mecanisme que fa que aquesta confiança no sigui necessària, perquè canvia la pregunta de “me’n fio?” a “pot llegir-ho encara que vulgui?”.
Xifratge en origen enfront de xifratge en destí
Gairebé tots els proveïdors diuen que xifren les teves còpies. La diferència crucial és on passa i qui té la clau.
En el xifratge en destí, les teves dades viatgen i arriben al proveïdor, que les xifra al guardar-les amb una clau que ell gestiona. Protegeix contra el robatori físic d’un disc, i no gaire més: el proveïdor pot desxifrar-les quan vulgui, i una ordre judicial o un empleat amb accés també.
En el xifratge en origen, les dades es xifren al teu servidor, abans de sortir, amb una clau que només tens tu. El proveïdor emmagatzema blocs que no pot interpretar. No és que es comprometi a no mirar: és que no pot.
Què protegeix de veritat
Amb xifratge en origen queden coberts tres escenaris que el xifratge en destí no cobreix: un empleat del proveïdor xafardejant, una bretxa a la infraestructura del proveïdor, i una petició de tercers dirigida al proveïdor en lloc de a tu. En els tres casos, el que s’obté són blocs il·legibles.
I què no protegeix
Convé ser honest sobre els límits. El xifratge protegeix la confidencialitat, no la disponibilitat: un atacant que pugui esborrar les teves còpies les esborra igual, xifrades o no. Per a això cal que el servidor de producció no tingui permisos d’escriptura sobre el destí, que és un assumpte diferent.
Tampoc protegeix d’un atacant que ja sigui dins del teu servidor, perquè és allà on viu la clau.
La responsabilitat que assumeixes
I aquí hi ha la contrapartida, que cal dir sense adorns: si perds la clau, les teves còpies són escombraries irrecuperables. Ningú pot ajudar-te. No hi ha recuperació de contrasenya, no hi ha suport que pugui fer res, no hi ha excepció. Això és precisament el que significa que el proveïdor no la tingui.
Per això, si actives xifratge en origen, la gestió de la clau deixa de ser un detall tècnic i passa a ser un procediment:
- Guarda-la en dos llocs independents, i cap dels dos al servidor que estàs copiant.
- Que la conegui més d’una persona. Si l’únic que la té marxa de l’empresa o li passa alguna cosa, el problema és de l’empresa.
- Un gestor de contrasenyes d’empresa amb accés compartit controlat és la solució més pràctica.
- Prova una restauració partint només de la clau guardada, no de la que tens al servidor. És l’única manera de saber que la còpia de la clau serveix.
Com decidir
La pregunta útil no és si el xifratge en origen és millor, sinó si la teva organització pot custodiar una clau amb la disciplina necessària.
Si manegues dades de tercers amb obligacions de confidencialitat, dades mèdiques, informació financera o secrets industrials, la resposta és que ho has de fer i organitzar-te per custodiar la clau. Si ets una empresa petita sense procediments i amb risc real de perdre-la, el xifratge en destí amb un proveïdor de la teva pròpia jurisdicció és una posició raonable i honesta.
Com ho oferim
Les nostres còpies de seguretat permeten xifratge en origen opcional: si l’actives, la clau es genera i es queda al teu costat, i nosaltres emmagatzemem blocs que no podem llegir. T’ho expliquem amb les implicacions per davant, inclosa la de la pèrdua de la clau. I si prefereixes no assumir aquesta responsabilitat, l’emmagatzematge als nostres dos centres de dades a Andorra ja et deixa sota legislació andorrana des del primer dia.