En l’era del cloud global sembla que la ubicació del servidor ja no importa. Els números diuen el contrari. La latència, el temps que triga un paquet a anar fins al servidor i tornar, continua sent física: està limitada per la velocitat de la llum a la fibra i per cada equip que el paquet travessa pel camí.
El compte que gairebé ningú fa
Una pàgina web moderna no és una sola petició. És l’HTML, després les fulles d’estil, els scripts, les tipografies, les imatges, i sovint diverses trucades a una API per carregar contingut dinàmic. Fàcilment entre 30 i 80 peticions per a una pàgina normal.
Si el teu servidor és a 20 mil·lisegons del teu visitant, i un altre és a 90, la diferència per petició és de 70 mil·lisegons. Multiplicat per les peticions que no poden anar en paral·lel perquè depenen les unes de les altres, el resultat són segons de diferència en la càrrega percebuda. I això amb la mateixa màquina, el mateix codi i el mateix ample de banda.
L’ample de banda no arregla la latència
Aquesta és la confusió més habitual. L’ample de banda és quantes dades caben per segon; la latència és quant triga el primer byte a arribar. Duplicar l’ample de banda no redueix la latència ni un mil·lisegon. És com eixamplar una carretera: passen més cotxes, però cada cotxe no arriba abans.
Per això una web amb imatges lleugeres pot anar lenta des de l’altra punta del món, i una web pesada pot anar ràpida si el servidor és a prop.
Què significa això per a un negoci local
Si els teus clients són a Andorra, al Pirineu o al nord de Catalunya i França, un servidor al país els dona les latències més baixes possibles. I aquí hi ha un matís que es passa per alt: no es tracta només de quilòmetres, sinó de per on va el trànsit. Dos servidors a la mateixa distància física poden tenir latències molt diferents si un té una ruta directa i l’altre passa per un node llunyà.
A més, la proximitat porta coses que no es mesuren en mil·lisegons: suport en el teu idioma i en la teva franja horària, la possibilitat d’anar físicament al centre de dades si algun dia cal, i les teves dades sota la legislació del teu país.
Com mesurar-ho tu mateix
No cal creure ningú, es pot comprovar en dos minuts. Des d’un terminal, un ping al teu domini actual et dona la latència mitjana. Un traceroute et mostra el camí que segueix el trànsit i on es perd temps. I les eines de desenvolupador del navegador, a la pestanya de xarxa, et donen el temps fins al primer byte, que és la mètrica que millor reflecteix la latència real del teu servidor.
Compara aquests números demanant la mateixa prova a un proveïdor local i a un llunyà. La diferència sol ser més gran del que la gent espera.
Quan la latència no és el teu problema
Siguem honestos: si la teva web triga quatre segons a carregar, la latència no és el teu coll d’ampolla. Probablement siguin imatges sense optimitzar, massa plugins, consultes lentes a la base de dades o falta de memòria cau. Arregla això primer, perquè el marge de millora és molt més gran.
La latència importa quan ja has fet els deures: aleshores és la diferència entre una web ràpida i una web instantània. I per a aplicacions amb moltes trucades a API, o panells d’administració on cada clic és una petició, es nota des del primer moment.
Prova-ho amb dades, no amb fe
Els nostres servidors virtuals a Andorra són al nostre propi centre de dades de la Massana, amb IP andorrana i ruta directa als operadors locals. I si el que busques és un hosting web administrat, els nostres plans de hosting operen des de la mateixa infraestructura.
Com que tot el que és en un sol lloc necessita una còpia en un altre, el nostre servei de còpies de seguretat guarda el teu històric en dos centres de dades propis.